diumenge, 17 de setembre de 2017

Idees sobre l'impacte social de l'economia digital

Idees escollides de l'escola d'estiu de CCOO PV: l'impacte de l'economia digital i l'acció sindical sociopolítica de CCOO

El dijous 14 i divendres 15 hem estat a l'escola d'estiu de CCOO PV que cel·lebrem anualment a El Teularet.
Aquestes són algunes de les idees que em van semblar més interessants, juntament amb referències sobre les autores i autors

El treball del futur. Cap a un nou paradigma. Implicacions laborals.
Henar Álvarez Cuesta  @hcost


Alguns conceptes sobre el treball desenvolupat mitjançant plataformes digitals:
Volatibilitat: són molt precaris
Flexibilitat: sempre han d'estar disponibles per a poder aconseguir salaris mínims
Control: l'empresa no necessita controlar el treballador, ja ho fan els clients.
Acomiadament per desaparició de les xarxes socials: desconnexió instantània.
Discriminació: sembla que no pot haver-hi prejudicis. Apareixen discriminacions per ús dels clients.

És necessari regular les relacions laborals per a poder defensar els drets laborals.
Formació: és necessari formar inicialment i també la formació contínua per a fer una acció sindical efectiva.
Ocupació verda: sembla que es tracte de treballs agradables i sostenibles. En realitat, si no ho fem sostenible, no ho serà.
Acció sindical: és necessària la negociació sectorial, sinó quedaran sense cobertura.
És molt important conèixer les condicions laborals d'aquestos treballadors i valorar que la seua feblesa resideix en la seua falta de capacitat d'agrupar-se.
Un risc psicosocial és el control per part dels clients. Un altre risc és la por a la desconnexió si els treballadors s'agrupen en sindicats.

Són nous esclaus en les galeres virtuals.

L'impacte de la digitalització en diferents sectors productius i com abordar-ho

Chema Martínez, SG FS CCOO @ChemaMartinez63
La tecnologia podria posar en risc el nostre benestar. S'imposa la necessitat de control públic.
Sindicalisme col·laboratiu i digital a través de la figura de sindicalista de referència

Vicente Sánchez, SG FCyS CCOO @VicenteSchez
El principal dany de la reforma laboral de 2012 és la pèrdua dels convenis sectorials i el pas als convenis d'empresa. Açò aboca a una desregulació de moltes PYMES perquè no els sindicats no podem arribar a totes.
L'edat d'incorporació al treball es retarda i açò ens porta problemes psicològics associats. No podem ser subjectes socials des del treball, ho som des de l'oci i el consum.

Javier Jiménez, FSC CCOO @JavierJimnezM
No m'agrada parlar d'economia col·laborativa, preferisc parlar de capitalisme de plataforma.
El que està en joc és el “faça-ho vostè mateix”. El que regula les relacions laborals és l'algorisme.

Canvi de model productiu i noves qualificacions professionals
Estella Acosta Pérez @estellaacosta5

Les preguntes que cal fer-se:
Què és el model productiu? Quins són els sectors dominants? Quines són les relacions de producció i formació?

Factors que influeixen en les qualificacions
- sistemes de selecció i formació
- estabilitat o precarietat en l'ocupació
- vinculació de la formació a la promoció professional
- legislació laboral i negociació col·lectiva
- representació sindical i capacitat de control dels agents socials

Algunes claus en les relacions laborals
- Subocupació (descriu la situació amb més exactitud que el terme "sobrequalificació")
- Valor del coneixement (enfront de la informació i l'algorisme)

Digitalització, nova economia i reptes sindicals
Rafael Muñoz Bustillo







Referències bibliogràfiques (enllaçades a la descàrrega lliure dels textos)
Martin Ford, Rise of the robots
Michel, Shierholz, Schmitt, Don't Blame the Robots

La substitució de treball manual per tecnològic, pot millorar la qualitat d'ocupació.
La disminució d'ocupació que provoca el canvi tecnològic pot reduir la jornada laboral.
Es pot produir una polarització si es destrueix l'ocupació de qualitat mitjana que és el més automatitzat.

Què fer?
Importància de l'acció sindical per a traslladar els guanys de productivitat a millors laborals.
Importància de l'activitat sindical com a vehicle per a facilitar la innovació.
Problemes d'accés sindical als nous col·lectius.

dilluns, 11 d’abril de 2016

La mort a la Marató de Vies Verdes: unes quantes preguntes

(traducción al castellano más abajo)

Aquest diumenge han  perdut la vida dos corredors a la Marató de Vies Verdes
Fallecen dos corredores en el Maratón Vías Verdes de Navajas
Dos fallecidos y un hospitalizado en el maratón de Ojos Negros de Navajas
Recentment també havia perdut la vida un ciclista professional a causa d'una parada cardiaca:
Fallece el ciclista belga Dan Myngheer 

Aquestos fets provoquen, sens dubte, sentiments de temor en totes les persones que practiquem l'esport de forma freqüent i també de solidaritat amb els companys i companyes que compartien vivències esportives i personals amb els desafortunats atletes.
Crec que és també clar que moltes persones moren per fallada cardiaca diàriament i que és pràcticament impossible saber exactament quines causes han estat plantejades i afrontades o no per eixes persones. Però  també és cert que aquest fet em suscita unes quantes preguntes que m'agradaria que ens ajudaren a totes i tots a millorar la nostra relació amb l'esport de còrrer i de la resistència en general.

1) Quina és la causa mèdica de la mort d'aquestes dues persones i la seua relació amb la pràctica de la carrera de fons.
2) Dins de les associacions i clubs existeixen rutines i requisits suficients per conèixer els riscos personals que s'assumeixen en cada prova depenent de les condicions físiques de cadascú?
3) Existeixen indicadors del risc que puguen ser recomanats per les entitats esportives, ja siguen d'entrenament o convocants, per a que les persones participants puguen saber si es troben en situació de risc o estan en valors de seguretat: tensió cardiaca, pulsacions màximes assolibles, etc.?
4) Cal algun tipus de normativa i intervenció de l'administració pública per fer possibles aquestos tres plantejaments de forma generalitzada: estudi de les morts de persones en activitats esportives; rutines i recursos per a associacions esportives; publicació (i en el seu cas, exigència obligada) dels indicadors que es consideren bàsics per a la seguretat en una pràctica esportiva?
És molt possible que els mitjans de comunicació no arriben a respondre aquestes qüestions amb el detall i l'enfocament que ens permeta obtindre orientacions per a la nostra pròpia activitat personal. així que tant de bo aquesta publicació servisca per a que pugueu participar i aportar el que heu aprés durant la vostra trajectòria esportiva.

Acabe, per tant, convidant-vos a compartir les vostres respostes i a afegir les preguntes que considereu oportunes i interessants.

----------------------------------------


Este domingo han perdido la vida dos corredores en el Maratón de Vías Verdes:
Fallecen dos corredores en el Maratón Vías Verdes de Navajas
Dos fallecidos y un hospitalizado en el maratón de Ojos Negros de Navajas

Recientemente también había perdido la vida un ciclista profesional debido a una parada cardiaca:
Fallece el ciclista belga Dan Myngheer

Estos hechos provocan, sin duda, sentimientos de temor en todas las personas que practicamos el deporte de forma frecuente y también de solidaridad con los compañeros y compañeras que compartían vivencias deportivas y personales con los desafortunados atletas.

Creo que es también claro que muchas personas mueren por fallo cardiaca diariamente y que es prácticamente imposible saber exactamente qué causas han sido planteadas y afrontadas o no por esas personas. Pero también es cierto que este hecho me suscita unas cuántas preguntas que me gustaría que nos ayudaran a todas y todos a mejorar nuestra relación con el deporte de correr y de la resistencia en general.

1) Cuál es la causa médica de la muerte de estas dos personas y su relación con la práctica de la carrera de fondo.

2) Dentro de las asociaciones y clubes existen rutinas y requisitos suficientes para conocer los riesgos personales que se asumen en cada prueba dependiendo de las condiciones físicas de cada cual?

3) Existen indicadores del riesgo que puedan ser recomendados por las entidades deportivas, ya sean de entrenamiento o convocantes, para que las persones participantes puedan saber si se encuentran en situación de riesgo o están en valores de seguridad: tensión cardiaca, pulsaciones máximas alcanzables, etc.?

4) Hace falta algún tipo de normativa e intervención de la administración pública para hacer posibles estos tres planteamientos de forma generalizada: estudio de las muertes de personas en actividades deportivas; rutinas y recursos para asociaciones deportivas; publicación (y en su caso, exigencia obligada) de los indicadores que se consideran básicos para la seguridad en una práctica deportiva?

Es muy posible que los medios de comunicación no lleguen a responder estas cuestiones con el detalle y el enfoque que nos permitan obtener orientaciones para nuestra propia actividad personal. Así que ojalá esta publicación sirva para que podáis participar y aportar lo que habéis aprendido durante vuestra trayectoria deportiva.

Acabo, por tanto, invitándoos a compartir vuestras respuestas y a añadir las preguntas que consideráis oportunas e interesantes.

dilluns, 15 de febrer de 2016

Fer bici per a poder còrrer: la meua estrena en el duatló

Participació en el I Duatló de Massamagrell

La meua experiència en una prova de duatló ha estat ben satisfactòria i divertida. No em cap cap dubte: vull repetir.
Equipàs de REDOLAT TEAM
El lloc escollit ha estat Massamagrell, amb un recorregut per a la bicicleta molt semblant al del 15K de maig, del que tant aprecie les pujadetes i revoltes pel polígon. Un circuit que em resultava atractiu per eixes pujades que em feien pensar en no distanciar-me massa dels bons ciclistes rodadors, però amb molta temor per les nombroses corbes de 90º i una rotonda que calia rodejar íntegrament. El dia tampoc va acompanyar, amb un vent fort de ponent, dur per a còrrer, dur i perillòs per a al bici i molt perjudicial per a la meua alèrgia.
Els temps i mitjanes marcats pel meu GPS
Els trams eren: 5K a peu, 20K en bici, 2'5K a peu.
El handicap amb el que vaig eixir era les molèsties al genoll que es van reproduir després del 10K de gener (40'58") i per les què el metge em va recomanar còrrer més lent. Amb eixa filosofia vaig completar el primer tram a 4'09"/K (havia pensat anar més lent, però si el cos ho assumeix, em costa molt reduir més, eixa és la veritat).
La primera transició la vaig solventar en 1'37" i no va haver més problemes gràcies al recordatori del jutge i d'un company del REDOLAT TEAM que em van recordar de posar-me el cas abans d'iniciar cap maniobra de canvi de sabatilles.
El tram en bici, molt entretingut. Les corbes, força assumibles ja que al polígon son prou amples. La rotonda sí que obligava a ralentir molt la marxa pel que el vent amenaçava en tombar la màquina - i l'esportista que anava damunt també -. Els dos incidents a destacar: una passada de frenada en una corba on no estava clar quin carril calia agafar a l'eixir (i que tampoc ens van indicar massa be) i la barrerra humana que volia conduir-me cap el box quan encara em faltava una volta la circuit.
La segona transició, més entretinguda encara que la primera, corrent per la vorera amb la bici agafada amb la mà i les sabatilles amb cales. 2'18" aquesta vegada.
El tercer tram de còrrer va eixir amb mitjanes de 4'12"; 4'15" i 3'47"/K successivament. En aquesta ocasió no em calia pensar en no apretar, simplement costava molt aguantar eixe ritme.
L'eixida de la primera transició
A la fi, 1h16'04" i molt bones sensacions per a ser l'estrena en aquesta disciplina.
L'experiència ha estat possitiva, sens dubte, gràcies al suport i col·laboració de molts companys i companyes:
Jose Antonio Redolat per totes les seues orientacions i ajuda a la recuperació i entrenament.
Jonay per l'equipació i recomanacions.
Jesus, Salva, Ivan i Jose Joaquin pels consells d'ùltima hora.
L'equip de REDOLAT TRI per l'acompanyament abans i després de la cursa i per servir-me de referència en tot moment.
Classificació i temps oficials
A tota la gent que continua animant-me a entrenar i fins i tot es capaç d'entrenar amb mi en cada disciplina.
I enhorabona al club TRIDIMONIS per l'organització d'aquest primer duatló en el qual s'hem estrenat ells i jo molt satisfactòriament.
Gran ambient positiu al REDOLAT TRI




dissabte, 31 d’octubre de 2015

Una bona ruta d'esplai: el Teularet - Barranc de Benacancil

El cap de setmana de tots els sants l'hem gaudit, la meua companya i jo, a les instalacions de El Teularet (centre ecoturista de CCOO PV a la Serra d'Énguera) gràcies a un premi obtingut en el concurs de fotografia del primer de maig de 2015 convocat per les Comissions Obreres.
"carrer ocupat" fotografia guanyadora del concurs 1r de Maig de 2015
Dissabte pel matí hem eixit a passetjar per fer la ruta curta de la proposta "El Teularet - Barranc de Benacancil".[Podeu consultar la ruta curta a la pàgina de la FEMECV: http://www.femecv.com/senderos/pr-cv-265]
Baixant per la pista cap al barranc

Aquesta ruta té una variant llarga de 15K, que ja vaig fer l'any passat per entrenar, i una proposta curta de 7K que és la que hem mamprés aquest matí. Hem començat en la direcció que marca el folletonet que al centre ecoturístic ens donen, les senyalitzacions són prou clares i solament hem hagut de rebutjar dues bifurcacions a l'esquerra, una cap a la font dels "Bujes" (que també es pot visitar i tornar després al camí) i una altra que inicia el camí de terra que porta fins a Navalón (una latra ruta per a un altre cap de setmana, potser).

Bifurcació cap a Navalón. Cap seguir cap avall a la dreta (la fletxa ens indica el bon camí)
El camí s'inicia a poc més d'un quilòmetre en direcció contrària a la que hem seguit amb el cotxe per arribar al centre. Ahi en una senyal de cediu el pas comença una pista de terra, cap a la dreta que cal seguir fins al fons del barranc deixant de banda les dues bifurcacions a l'esquerra assenyalades abans. Arribats al fons del barranc passem a prop de la casa de "La Tejedora" i només sobrepassar-la es veu una branca pintada de blanc al costat d'una olivera menuda i amb una pedra al peu que té una fletxa pintada (ben indicat, vaja).


Entrada a la sendera i sendera de tornada per fer la ruta curta
Així entrem en una sendera que ens porta a l'abric de la Coveta Fumà i ens retorna a l'altura de El Teularet.
Arribats de nou a la pista, girem a la dreta i en un tres i no res, de nou a casa.

La Cova Fumá
La vesprada queda a la nostra disposició per gaudir de la tranquil·litat i la bona acollida de la gent que ens acull en aquest indret "naturalment".
A l'Hostal de El Teularet, a descansar.
Podeu veure més fotos de la ruta i de la jornada a El Teularet, si punxeu AQUÍ.

dissabte, 1 d’agost de 2015

córrer, nadar, bicicletejar i... córrer (si pot ser)

5 mesos de rehabilitació, 15 dies de vacances i una nova etapa

Algunes vegades es guanya i d'altres vegades, s'aprén

El passat 1 de març vaig córrer la meua última cursa d'aquest any - mitja marató de muntanya a Gestalgar - i vaig anar al traumatòleg per diagnosticar d'on venia eixa molèstia en el genoll dret que punxava quan pujava escales o m'acatxava. El resultat fou esgarrifador: despreniment d'un tros del cartílag, bursitis per davant i per darrere del genoll i edema ossi. Això explicava també el perquè de les rampes i contractures patides en la marató del novembre anterior i la mitja de Santa Pola de gener.
Imatge de la cursa de Gestalgar, amb el genoll dret fet una "ensaimada"
La cura passava per deixar de fer qualsevol activitat física que implicara moure el genoll, tonificar progressivament i lenta els músculs de la cama dreta, que s'havien quedat en un no-res, i menjar àcid hialurònic.
Així aturat al 100% he estat fins el mes d'abril que vaig començar de nou a moure'm en bici i fins el 7 de juliol que vaig començar a camini-córrer fent trams iguals de caminar i córrer fins completar 1K trotant i gairebé dos caminant.
Pel camí he avançat en els entrenaments nadant i anant en bici.
Arribada de la Travessia Perelló-Palmeretes

Entrenament amb les amigues i amics de #TravessemTravessies

Gran representació de l'equip #TravessemTravessies abans de Perelló-Palmeretes
Tres travessies en les que he millorat la meua millor marca personal en aigües obertes i un munt d'entrenaments amb la colla #TravessemTravessies són el fruit d'haver-me dedicat un poc més a aquesta disciplina: 2'10"/100m. en els 2.400 de Perelló-Plameretes i 2'04"/100m. en els 2K del Port de València.
Una bici de segona mà de carretera i haver superat els 50K de rodatge són les fites aconseguides en aquesta modalitat. Val a dir, que en aquest tipus d'exercici també he d'anar amb cura i fer increments de càrrega molt progressius perquè la meua esquena puga assumir, sense grans dolors, la millora necessària per afrontar eixe esforç.
Pel que fa a córrer, ahir, darrer dia de juliol, vaig fer la primera tirada de 4K seguits per la vora del mar i vaig comprovar que reincorporar-se amb les #CamesFF a la marxa de 155 pulsacions o costa prou i que trigaré un poc en tornar a gaudir d'eixos rodatges relaxants de 40 o 50 min. a ritme bàsic.
La muea "nova" bici de carretera

la tirada en bici més llarga - de moment -.
Ara venen 15 dies de vacances amb la família i deixe els entrenaments de reincorporació totalment aparcats fins el proper 15 d'agost.
Per a finals de setembre em faré una nova ressonància magnètica i veurem com està responent el genoll a aquestos increments progressius. Saber quant de temps em constarà tornar a sentir la sensació d'entregar fins l'últim mil·ligram d'energia en una cursa de llarga distància o si seré capaç de debutar en un triatló el 2016 no està al meu abast ara mateix, però seran dues de les qüestions que em plantejaré l'últim trimestre de 2015.
Primer rodatge de prova

El rodatge de 4K a vora del mar

Així que, tal com diu la dita que encapçala aquest escrit, estic aprenent molt aquestos mesos i encara queda molt camí per recórrer i rendir-se no és una opció. SOM-HI! 


diumenge, 8 de març de 2015

La vida és millor i més combativa amb Estrela Roja


No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen. Baixa al carrer i participa
Vicent Andrés Estellés

Estrela Roja és un grup de dolçaina i tabal que es mostra a sovint pels carrers del Cap i Casal i ompli de sons combatius els espais públics en molt diversos actes i jo sóc un professor de matemàtiques i de física i també sindicalista de classe amb les Comissions Obreres al País Valencià que estima i gaudeix amb la nostra cultura i la vitalitat de la nostra llengua.
Igual la relació no és massa evident, però vos puc ben assegurar que qui es compromet amb l’educació, amb la defensa dels drets de treballadores i treballadors i dels drets de ciutadania no s’haurà d’esforçar massa per coincidir amb les companyes i companys d’Estrela Roja en qualsevol mobilització que lluite per aquestes reivindicacions i de segur que agrairà l’ànim i empenta que suposa escoltar temes tan nostrats i engrescadors com ara “la muixeranga”, “l’estaca”, “els segadors”, “el cant dels maulets”, “la internacional” o “el pueblo unido jamás será vencido”.

Estrela Roja el dia de la Vaga General 29M 2012
Però entrant més a la meua experiència personal, val a dir que he estat responsable de l’àrea de comunicació al meu sindicat durant huit anys i en aquest temps he pogut coincidir amb elles i ells en moltes de les manifestacions que hem convocat o a les que hem assistit. He tingut a més la sort de poder gravar-los en vídeo i després compartir algunes de les seues tonades de batalla com així ha estat amb els temes que aquí vos deixe






Però no sols s’hem trobat pels carrers, també hem pogut comptar amb la seua presència i la seua música a molts dels actes culturals que des de la Federació d’Ensenyament de CCOO PV hem promogut i organitzat. Vam gaudir així, familiars i amigues i amics del poeta, de la seua interpretació de “La Muixeranga” en el nostre acte d’homenatge a Vicent Andrés Estellés    



Han estat moltes coincidències al temps i a l’espai, però sobretot en les causes que defensem i amb persones amb les que compartisc militància com Purin Morant o com Joan Calatayud i amb qui a més compartisc nom com és el cas de Ferran Navarro.

Gràcies a totes i tots els que formeu Estrela Roja per fer la nostra vida militant i educativa més alegre i combativa i molts anys per als qui de la dolçaina i el tabal heu fet una eina per a la construcció d’un món millor, més just i solidari.

video
El poble unit, mai més serà oprimit.