dissabte, 28 de desembre de 2013

Balanç de les correries de 2013

Corrent pels carrers del Cap i Casal

Aquest any m'he xacat totes les curses del circuit de la ciutat de València, les 10, i el resultat ha estat, com ha passat en la pràctica totalitat de les competicions afrontades aquest any, que he millorat i de llarg els meus millors registres passats.

Les possicions en la meua categoria han anat des de la 32 fins a la 15 i en la general, per temps real, des de la 313 fins  a la 158 (a solament 8 places del dorsal preferent A). En la classificació general he quedat entre els setze primers de la meua categoria.
Les marques també han estat força satisfactòries, amb la cursa més lenta a 3'53"/K i la més ràpida a 3'42"/K per dos cops.
Gràfic sobre la rapidesa a les curses del circuit de la ciutat de València.
A sobre de cada cursa la mitjana i la longitud de cada barra és proporcional a un coeficient que multiplica longitud recorreguda i rapidesa [fòrmula: (4min.-temps mitjana) x Kilòmetres recorreguts].
La cursa més ràpida sens dubte, la darrera a Mestalla, de 7'2K de longitud
En definitiva, un circuit que he recorregut subsidiàriament, adaptat a les característiques dels entrenaments per a altres competicions, però que m'ha aportat força satisfaccions i la curs més ràpida recorreguda en la meua vida deportiva: 7'2K en 26'41".

Curses llargues: MMP en 10K, 15K, mitja marató i marató
al Gran Fons de Set Aigues

10K en València, 13 gener: 39'26" @3'57" amb gran petada al K6 incluida.
Mitja Benicàssim, 17 febrer: 1h26'45" @4'7" amb una orografia complicada i molt cara amunt els quilómetres finals.
15K de Massamagrell,  11 maig: 1h1'28" @4'6" un 15 molt dur, en entorn poligonero i trencacames però resolt amb solvència
Mitja València, 20 octubre: 1h25'42" @4'4" en plena preparació de la marató i a ritme sostenible.
Marató València, 17 novembre: 2h54'00" @4'7" a ritme constant, una carrera que vaig disfrutar metre a metre i sostenint el mateix ritme que havia fet la mitja del mes de feber.
A la Mitja de València, amb Salva i Toni, copartíceps dels èxits a la mitja i a la marató

Un any ple de millors marques personals i un munt de quilómetres en molt bona companyia

Aquestes marques han estat possibles per la constància als entrenaments, perquè el cos ha aguantat i per la possiblitat d'entrenar amb bons plans i amb un bons companys i companyes que fan assolibles moltes pallises que d'altra forma no haurien estat assumibles.
El meu club de referència i del qual forme part és el Blue Line de València, però també he recorregut trams amb la Colla de Córrer el Parotet, alguns companys del Run+, la colla de córrer La Petxina i altres que han compartir un bon grapat de quilómetres: entrenaments a Les rodanes, volta a l'Albufera, Chulilla, el Trail de Bicorp (amb nyespla incluida), el Gran fons de 7aigües, etc.
Els Blue Line a la Mitja de València

No són correries, però també ha estat l'any en què he fet la meua primera travessia en aigues obertes: 2400m. del Perelló a Les Palmeretes quedant en antepenúltim lloc de la categoria masculina però amb l'objectiu aconseguit. En aquest cas també, acompanyat per un gran grup d'entrenament de la piscina de la UPV.

En definitiva, no puc dir que tinga un cos portentós, però sí que la constància en el esforç m'estan permetent encara un any més, anar més lluny, mes ràpid i més fort.
Tanque aquest article i any de correries agraint-vos a totes i tots els que heu compartit quilòmetres amb mi el 2013 per fer possible aquestos èxits, satisfaccions i sobre tot bons moments.
El 2013 ha acabat i som-hi a pel 2014.
Dues de les aficions que més estime: córrer i fer fotografies:
fot de la volta a pèu a l'Albufera amb la Colla de córrer El Parotet


dilluns, 23 de desembre de 2013

Més poesia, vida, felicitat, regals i berenars per al 2014



LA VIDA CONTADA A UN NEN DEL VEÏNAT

I llavors, Déu li va donar
la Vida a l'home,
i era tan bella i delicada
que l'home no sabia
què fer amb ella
i sols era feliç dormint.
Al dematí, però,
tornava la congoixa
i li venia aquell
desig enorme de plorar,
i duia als seus braços la Vida
com qui duu un nen de bolquers,
com qui duu un setrill de nitroglicerina...
De vegades la duia com si fos un regal
i volia amostrar-la,
però tots en tenien i no li feien cas,
i callava, tristíssim...

¿ja t'has menjat el berenar?

V. A. Estellés

dilluns, 2 de desembre de 2013

The Fisherman's Blues Revisited in València

Comentaris sobre el concert dels Nois de l'Aigua a València
Vull aprofitar aquesta nova entrada al bloc per compartir amb vosaltres alguns vídeos, algunes fotos i alguns comentaris relatius al concert ofert pels Waterboys al Palau de Congressos de la ciutat de València i organitzat per "tranquilo música" (una promotora musical a tindre ben vigilada perquè la suea agenda de propostes és ben interessant).
El concert fou, en primer lloc, per a mi una forma de tancar un cercle que es va obrir ja fa més de 20 anys quan The Waterboys venien a la ciutat i van suspendre el concert a causa de la seua separació. Així que aquest mes de novembre de 2013 com a concert de cel·lebració de la meua 4a marató, de l'aniversari de la mueua companya i com a culminació d'un altre cicle vital he pogut gaudir en directe d'aquest sò barreja de folk i rock que ja forma part de la meua memòria musical.
El perfil del concert no responia a la meua experiència del grup, quan ballàvem la seua música a les pistes de les discoteques o pubs sinó que es tractava d'una audició dels temes del disc "Fisherman's Blues" d'altres dels Waterboys i d'altres que a Mike Scott li va vindre de gust interpretar i que responien més aviat als trets del Blues que als del folk irlandés. Aquest perfil de concert per a escoltar assegut no semblava del gust de tot el públic que va obligar els encarregars de la sala a aplicar-se per possibilitar l'audició tranquil·la dels temes (minimitzant els danys dels qui arribaven tard, dels qui feien fotos amb flaix, dels qui no paraven de parlar i dels que miraven de posar-se dempeus cada dos per tres). La tasca de reducció dels inconvenients es va saldar prou a favor de l'audició del concert i aquestes disrupcions van quedar en anècdota,
La reinterpretació dels temes em va agradar moltíssim, les incursions al blues, no tant. Boníssima l'entrada de Mike Scott cantant ell sól amb la guitarra "Strange Boat" i molt bones les interpretacions de "When Will We Be Married", "This Is The Sea", "We Will Not Be Lovers" i la cloenda del concert "The Fisherman's Blues" amb la participació del públic. No em va agradar tant el bis "The Whole of the Moon", però sí la introducció al bis, mentre entraven els musics a l'escenari amb el violí.
En resum, un concert deliciòs amb Mike Scott revisitant els temes al seu antuvi i oferint versions dignes d'una actuació especial.

Vídeos
Aquí teniu alguns fragments del concert que vaig gravar amb la meua Canon G10 i també algunes fotografies. Als vídeos hi ha tres temes dels quals no sé el títol així que si alguna persona s'anima a dir-me el títol, li estaré ben agraït.


















divendres, 22 de novembre de 2013

Millor Marca Personal compartida: MMP+c

10.440 segons

Aquesta és la història d'eixos 42K i 195m. que conformen una marató i que vaig anar desgranant en 2h54'00", és a dir, en deu mil quatre-cents quaranta segons, ni un de més, ni un de menys:

L'estratègia de carrera establerta abans de l'eixida era mantenir un ritme constant de 4'9"/K per arribar a la mitja marató amb un temps de 1h27'33" i a la marató completa en 2h55' un poc més o un poc menys, depenent de la nostra capacitat de millora en la segona part de la prova.
[L'animació de la gent, clau per resistir fins l'últim metre]
Dic "nostra", perquè la tàctica decidida per poder-ho fer, va ser la de fer torns per marcar el ritme rotativament entre tres companys, els anomenats 3sub3 - Salvador Ródenas, Antonio Díez i jo mateix -, cada 5Km. D'aquesta manera, un dels tres anava posant tota la llenya al foc i els altres dos calculant els temps de pas i avisant al primer de si anava massa ràpid o s'estava encantant.
[#BlueLine - Seguint la línia blava amb els companys]
La realitat fou que el cos va respondre per damunt d'aquesta previsió i el pas per la mitja marató el vam fer en 1h27'3", a 4'8"/K i les pulsacions a ritme sostenible. La meua crisi particular, el meu propi mur, el vaig passar del K23 al K28 aproximadament, amb l'aparició de dolor al genoll i la sensació que la fatiga podia derrotar-me quan encara quedava tant. Aquest davallada de moral la vaig superar en part gràcies als ànims de Chimo Tur que va coincidir amb nosaltres anant en bici i m'anava contant coses per tal de distreure la meua ment de l'autocompassió i en part, gràcies al fet que al K25 em tocava tornar a tirar del grup i en no estar més preocupat que de veure que els quilòmetres queien al ritme previst i que els companys m'havien de cridar l'atenció per anar massa ràpid de cop en quan em va fer passar el tràngol. El següent tram, a partir del K30 era difícil i volíem tirar per torns, cada 3K, Salva va fer el seu paper, però la carretera picava cap amunt i la tàctica rellevista va deixar pas a juntar-nos, ell i jo, al davant sense més energia per als càlculs dels temps de pas i totalment dedicats a mantenir la marxa aproximadament i per referència amb la resta de gent de la cursa i el nostre GPS.
A partir del 35K començà el convenciment que no sols les 2h55' estan al nostre abast si no també una marca millor. Salva em confessava que ell estava passant el seu mur i Toni callava, senyal que ell també estava travessant la seua prova de resistència. Veure al cronòmetre 2h45' al pas pel 40K era la confirmació definitiva de l'èxit que assomava al final de la línia blava, vaig accelerar i vaig fer el 41 en 3'58", però el bessò de la cama dreta em va fer senyal que allò podia ser una rampa fenomenal; així que vaig passar de la camallada més llarga i l'impuls gairebé de punta a forçar tot el recorregut del peu i acurtar el pas. Salva em va acompanyar part de l'últim quilòmetre i el vaig animar a accelerar en els seus darrers 500m.
La pujada a al pasarel·la blava va iniciar una sinfonia de contraccions dels bessons de les dues cames que em va obligar a mantenir més que a llançar la carrera i dedicar-me a agrair al públic el seu suport. La vissió del cronòmetre que passava tot just a marcar 2h54'... m'empentava i l'abraç de Toni en alcançar-me per darrera em va fer entrar, d'una revolada, en meta amb un temps oficial de 2h54'19" i vaig aturar el meu crono en 2h54' clavats (amb precissió inaudita com després he vist al temps real atorgat per l'organització).
[Toni a punt d'abraçar-me els instants anteriors a l'arribada]
La marca és, per a mí, un registre impressionant i no hi ha ni un "però" a la magnitud de la satisfacció que em produeix aquest resultat; ara be, tampoc no puc eludir que un sol segon, d'entre aquestos 10.440 haguès estat suficient per canviar la xifra dels minuts, i això, com totes i tots sabeu o imagineu és molt per a un corredor de fons.
Em queda eixa espineta que de segur continuarà picant cada vegada que algú em pregunte per la millor marca en marató, però no serà capaç de llevar-me ni un miligram de l'orgull d'haver corregut una marató extraeint el màxim rendiment possible de la meua capacitat, i també d'haver viscut una de les millors experiències de gestió de l'esforç compartit i d'exercici de resistència de la meua vida.
[Finishers #SolvènciaContrastada]
El resum dels temps de pas, els teniu al quadre següent i la denominació de MMP+c és deguda principalment als dos companys d'entrenament i de cursa, però també a tota la gent que ha anat apareguent en aquest bloc quan descrivia el camí cap a la marató de València, ens ha ajudat i acompanyat i totes aquelles persones que metre a metre i pas a pas ens cridàveu pel nostre nom al llarg d'aquest nou recorregut per la línia blava.



dissabte, 16 de novembre de 2013

El camí cap a la marató de València (X)

Tota la llenya al foc!

La línia blava ja està pintada, els entrenaments han finalitzat i les setmanes de tapering i dieta dissociada també han passat. Per la meua banda, l'esforç necessari per a preparar la cita de demà diumenge ja ha estat lliurat i per tant l'esperança de finalitzar la meua quarta marató en un temps inferior a 3 hores 58 minuts i 27 segons, la meua MMP fins el moment, està ben fonamentada.
L'oratge, un dels factors que pot influir en el resultat de la cursa
Això sí, com en qualsevol altre esdeveniment esportiu, el repte s'ha d'assolir en un dia concret i en un moment determinat i en eixe precís "present" poden confluir un munt de males influències, com ara el fred, la pluja o el vent malparit, les molèsties estomacals produïdes per la dieta dissociada o per la ingesta dels gels en carrera, una mala gestió dels canvis de ritme per l'aglomeració de la gent o les males sensacions musculars per la càrrega que pateix l'esquena a causa de l'estrés a la feina.
Així són les regles i així és el joc, i a mí m'agrada. Demà tindrà la seua pròpia història, però el camí cap a la marató ja ha estat farcit de bones experiències, com la MMP en mitja marató, les bones marques assolides en les competicions atrapades pel camí i, principalment, els moments nombrosos de generositat en l'esforç compartits amb companyes i companys.
En aquestos moments per tant sols queda repasar mentalment la cursa, revisar els temps de pas i demà viure en primera persona i des de la primera fila una altra història emocionant de 42Km. i 195m. ben taxats.

La planificació de la cursa

Aqui està el planol, del qual m'he aprés on estan situats els següents quilòmetres i els seus temps de pas.

K5
20’45”
K10
41’30”
K15
1h02’15”
K20
1h23’
K25
1h43’45”
K30
2h04’30”
K35
2h25’15”
K40
2h46’

Poca cosa més resta que, passejar un poc, dixar-se caure al sofà, sopar amb la bona companyia de la família i una bona pel·lícula i demà, a la trenta-tresena marató de València i la quarta personal, tota la llenya al foc!



dilluns, 11 de novembre de 2013

El camí cap a la marató de València (IX)

Dues setmanes de càrrega brutal i... tapering!

La darrera entrada del "camí cap a la marató de València" va ser el balanç de les dues setmanes prèvies i del test de la mitja marató. En aquesta entrada, per tant, us deixe algunes reflexions sobre les dues setmanes posteriors a la mitja, les de major càrrega de tot l'entrenament, i sobre la penúltima setmana abans de la cita definitiva.

Les dues setmanes de càrrega brutal

Les dues setmanes posteriors a la mitja-marató-més-ràpida-que-mai-havia-fet han estat de càrrega als entrenaments, amb 190K totals en catorze dies, dos sessions de ritmes al voltant de 4'/K, dues de ritmes de marató i dos llargs ben llargs (30K i 25K).
El grup dels Blue Line a l'entrenament XXL de 30K
[més fotos a l'àlbum propi]
Aquestes dues setmanes les he hagut d'afrontar refredat, amb la gola mig adolorida i amb fortes dificultats per respirar. Fins i tot la sensació de què es possible córrer sense aire l'he afrontat al final d'alguns entrenaments d'intensitat o de ritmes de marató. Malgrat açò, la sensació ha estat possitiva pel que fa a la capacitat del meu cos per afrontar la fatiga i les dificultats i, per tant, la valoració de l'entrenament assumit també, ja que es tractava d'afrontar les dues setmanes crucials de càrrega.
En finalitzar l'experiment, amb sols una lleugera dificultat per inhalar residual, he llegit una reflexió sobre la conveniència d'entrenar quan estem refredats que m'ha semblat força interessant, així que us la deixe aquí també: "Entrenar estando resfriado".
Els dos llargs també han estat força destacables, el primer d'ells amb una molt bona comandeta i un gran pgrup format per corredores i corredors del BLUE LINE, PAS A PAS, acorrecuita, REDOLAT, MFDC i altres. Trenta quilòmetres cap a la Platja del Saler, anada i tornada, que es solventàren amb un munt de botelletes d'aigua, pel refredat, i una mitjana de 4'37"/K.
El mogolló de penya que vàrem participar al llarg XXL
[més fotos a l'àlbum dels Blue Line]
El segon llarg el vaig haver d'emprendre sol i amb dos segments de diferent intensitat. Un primer tram de 19 quilómetres per la "via churra" a un ritme de 4'50"/K i com a colofó, la XIIIa Volta a Peu al Cabanyal. Aquest darrer tram el vaig afrontar amb un dèficit d'atenció important que m'havia dut a equivocar el camí de tornada del tram anterior i haver de tornar també al cotxe a pel xip de la competició un cop estava a prop de l'eixida. Així les coses, pocs segons abans de l'inici vaig invertir les meues últimes reserves d'energia en concentrar-me als pocs quilómetres que tenia pel davant i en oblidar-me de buscar cap resultat o dels quilómetres acumulats. El resultat, també molt possitiu tot i les exigències respiratòries residuals del refredat, foren 5.800m. en 21'45" i per tant una mitjana de 3'45"/K.

El 'tapering'

Fins aquí, les dies setmanes brutals, la tercera ha estat l'inici del que els esportistes de fons anomenem 'tapering' que consisteix bàsicament a reduir la intensitat i el volum de l'entrenament de forma dràstica fins el seu 60 o 70% però mirant de conservar la forma assolida fins el dia de la competició. Aquest periode és 10 dies anterior a la competició aproximadament i un cop iniciat us puc ben dir que ja he estat capaç de fer fins a 3 quilómetres a ritme marató pensant que fins i tot podia ser un ritme sostenible.
Metres finals de la XIII Volta a Peu al Cabanyal. El cos demana ben a les clares l'inici del 'tapering'
Ja hem finalitzat aquesta tercera setmana del periode més específic, de quatre, previ a la marató. Ara sols queda tindre cura de l'alimentació, mantenir la forma, conscienciar-se, il·lusionar-se i preparar tot el cos, implicant també la ment, per al repte del proper diumenge. La línia blava està a apunt ser pintada i el dorsal ben aviat serà recollit. SOM-HI!


dissabte, 2 de novembre de 2013

El ritme de les curses

"No tot el  que existeix és real" - Hegel

Com que s'acosta la cita de la Marató de València d'aquest any, els que l'estem entrenant ja anem xarrant de quin serà el nostre ritme fins a la mitja, quin és el ritme de marató que apliquem als entrenaments, etc.
Així que vaig a provar de compartir amb vosaltres la meua idea de ritmes i les meues rutines mentals per si us poden servir d'aclariment o em podeu aportar alguna modificació o novetat que m'ajude a gestionar-los millor.

La multiplicitat de ritmes que podem mesurar en els entrenaments i les curses susciten molts debats i desavenències entre les persones que compartim "grupeta" en una cita determinada, perquè si el temps per a tots és el mateix, com és que cadascú parla d'un ritme quan, per exemple, diguem que volem fer la marató en menys de 3h? En aquest cas, la mitjana que dona la marca final serà d'un ritme igual o superior 4'15"/K i, en canvi, el ritme de marató recomanable per als entrenaments ha de ser de 4'10"/K.
L'origen del desacord prové de què la distància mesurada no és, en cap cas, la mateixa. Ni el recorregut fet per cada persona de la 'grupeta', ni la distància considerada oficial en les curses.
Al 20K de la Marató de València 2012 mirant el temps de pas.
RITME REAL
Aquest és el ritme que ix si dividim el temps marcat pel nostre cronòmetre i el número del quilòmetre de carrera que sobrepassem. Són els anomenats "temps de pas" i cal preparar-los mentalment abans de les curses perquè cap altre indicador ens dirà si estem portant o no el ritme que convé per assolir la marca desitjada i perquè en una cursa de fons tot és qüestió de ritme.
RITME GPS
Aquest és el ritme que marca el GPS que portem al rellotge i que guia els nostres entrenaments, però OKO! és sensiblement més ràpid que el real, ja que la distància marcada en les curses és la distància mínima que es pot recórrer i es veu incrementada per qualsevol canvi de direcció que ens allunya de la línia blava.
A la Marató de València 2012 canviant el "lap" del GPS per actualitzar el ritme.
No és un ritme a ignorar, perquè ens diu en quin nivell d'exigència ens trobem respecte dels ritmes entrenats, però cal adonar-se que aquest no serà el rime que al final marcarà el nostre registre real.
Així ho vaig poder comprovar, per exemple, a la meua primera marató en la qual volia arribar a la meta amb la marca PI = 3h14'15" i vaig sobrepassar les 3h15' per anar massa pendent del meu rellotge i no calcular la mitjana real.
Per tant, a mi no em queda un altre recurs que anara mirant el ritme marcat pel meu rellotge i comprovar en els passos quilomètrics que porte el ritme de carrera que volia.
TEMPS REAL i RITME REAL a la Mitja de València 2013
TEMPS del GPS i RITME GPS a la Mitja Marató de València 2013
El ritme marcat pel rellotge és orientatiu però em pot animar si veig que és més lent que l'imposat als entrenaments o suggerir-me calma si supera en molt el de referència quan entrenava i entre quilòmetre i quilòmetre el puc consultar per no patir acceleracions o canvis bruscos que desgasten la meua resistència.
El ritme real, marcat pels temps de pas, el revise a trams, al principi cada quilòmetre i després cada dos, tres o cinc quilòmetres depenent de la durada total de la cursa. Com que el càlcul sobre la marxa no sempre és còmode, tinc costum de memoritzar els passos d'aquests trams i anara un poc per sobre al principi de la cursa, mantenir la diferència en el tram central i ajustar-me o sobrepassar-los en el tram final.
Açò és la teoria i l'exigència mental per a una cursa perfecta, però reconec que cap a la fi de les competicions en el seu últim quart normalment, m'arriben l'oxigen i l'energia justos per mantenir-me en el grup de gent de referència i ni puc calcular els temps de pas, ni tan sols vull mirar el rellotge per no saber si les #CamesFF (fetes figa) tenen raó quan es resisteixen a allargar la camallada i la freqüència o sols és la queixa final davant l'evidència que les estic esprement al màxim.
Així que benvinguts els rellotges si sabem utilitzar-los però recordem que el ritme crucial és el que les nostres cames li demanen al nostre cor i el que el nostre cos ha interioritzat al llarg de tots els entrenaments empassats.


divendres, 25 d’octubre de 2013

El camí cap a la marató de València (VIII)

Ja en tenim mitja, ara a per la sencera!

Les dues setmanes anteriors a la mitja marató de València han suposat un augment de la càrrega dels entrenaments força significativa, amb un llarg de 28 quilòmetres, un entrenament de 8 quilòmetres a ritme "tempo run" - com diu el company Alejandro Aparicio, al qual debem aquest pla a més de l'esperit que acompanya els entrenaments - és a dir a 4'/K i una setmana, l'anterior a la mitja marató, amb 90K totals acumulats en les cames fetes figa (#CamesFF, per als qui seguiu el tuiter).
els 3sub3 +1 abans de començar la prova
[més fotos]
A la mitja prèvia a la marató sempre cal ser generós amb l'esforç, però també anar control·lant per no entregar-se massa, que la setmana següent és la de major càrrega de tot l'entrenament de Marató. El temps que s'haviem exigit per a aquest test, Salva Ródenas, Toni Díez i jo mateix - els 3sub3 - era de 1h26'30" i no arribar ens suposava haver de replantejar-nos l'entrenament i l'aposta per a la marató; passar-se d'exigència també suposava no poder acabar aquesta setmana de 95K i força intensitat, així que el repte de la jornada era interessant.
The Quantum and Non-Linear Half-Marathon Project
[samarreta aconseguida amb el suport de Julio Mas i Ricardo Polineo]
El resultat final fou molt satisfactori, amb una marca de 1h25'42" que és la millor marca personal que tinc en mitja marató i que supera en més d'un minut l'aconseguida en Benicàssim el febrer passat, a una mitjana de 4'4"/K i, d'acord amb el meu GPS a 3'58"/K ja que, en realitat, vaig fer 21.600m.
Un bon resultat que no va suposar esgotar els recursos ja que l'últim quilòmetre el vam fer en clara progressió i aquesta setmana ja portem més del 30% de la càrrega i les #CamesFF van aguantant.
La carrera la vam plantejar com una cursa d'entrenament amb relleus de 3K per a cadascun del grup, amb la col·laboració de Xavi Escribano que va tirar de nosaltres amb generositat i constància del quilómetre 3 al 6 però que després va defallir en el seu intent. Els relleus van anar fenomenal i el resultat final així ho avala.
El grup, magnífic, dels Blue Line
Mencions especials per a la grup dels Blue Line que vam superar els 100 corredors inscrits i van arribar a 104 finishers i també al grupet d'investigació d'Òptica Quàntica i No Lineal de la Universitat de València amb els quals vaig compartir colors de samarreta amb el "Quantum and Non-Linear Half-Marathon Project" que vàrem lluir en aquesta mitja.
[al pas del 10K]
[aquí el vídeo de l'arribada, amb salutació en 1h26'20"]

El resum quilomètric per aquestes setmanes tercera i quarta de l'entrenament específic dóna 90K per a la primera i 68K per a la segona i les sensacions recollides indiquen que la feina ben feta té la seua recompensa i que, malgrat els entrebancs, amb l'esforç constant i estricte d'aquestes quatre setmanes vinents, però sobretot de les dos properes, podrem intentar amb garanties d'obtindre un bon resultat la 33ena edició de la Marató de València.
SOM-HI!

dijous, 10 d’octubre de 2013

El camí cap a la marató de València (VII)

Estira-i-arronsa

En eixes estem, acabades les dues primeres setmanes de les huit que té el pla específic i amb la sensació que la principal preocupació per a portar a bon terme els entrenaments maratonians és "estirar" el màxim possible l'exigència, però també "arronsar" la intensitat exigida al cos per no caure ni en el sobreentrenament ni en les lesions.
Serà com serà que venen les lesions, però és difícil llevar-se del cap la idea de què en part, o en la totalitat, la seua causa és la mala gestió de l'esforç, o si més no, i en positiu, ens preguntem què podem canviar perquè no ens torne a passar i puguem continuar millorant.
La presència dels Blue Line a la IV volta a Peu de les Falles, com sempre, ben notable.
[més fotos]
En el meu cas, i en les dues maratons que he fet a València, lesions de poca importància en la preparació o en els mesos posteriors em fan tindre una especial precaució, també l'edat clar, a l'hora d'assumir tota la càrrega d'entrenament. I concretant a aquesta temporada els dolors persistents al quàdriceps de la cama esquerra m'han fet passar una mica de por i he optat per canviar alguns entrenaments, com ara un de 10 tandes de 1000m. per un rodatge de 15K suau. Amb algun altre canvi i els massatges poderosos d'Alex Campos (RUN+; masajesport) sembla que he tornat a la normalitat i ja no he de témer una fallida de la cama en aixecar-me del sofà.

Entrant en més detall, a destacar d'aquestes dues setmanes primeres és que les tandes de ritme marató - 4'5"/K al meu Garmin - no estan suposant cap esforç extrem, i han estat de 3 i de 4 quilòmetres amb descansos de 2 minuts escasos. Les tandes de 1000m. per altra banda, les estem superant amb prou de satisfacció, els 3sub3 que s'hem conjurat per auqesta aventura, ronden entre 3'45" i 3'32", sempre en progressió i totes fetes en pista d'atletisme. Ai! em sembla que el meu cos ja no acceptarà fàcilment tornar a fer els eslàloms al llit del riu entre forats, escasa il·luminació i un mar de runners per fer 1000m. en eixos temps.

Pel que fa llargs, s'hem xacat dos, un de 24K cap a la Malva-rosa i un altre de 18K (a 4'56"/K) més 6K a la Volta de les Falles del Circuit de la ciutat de València (a 3'45"/K).
Els quilòmetres totals sumen 80K cada setmana i, com que les tecles ja no grinyolen tant com al principi, aquesta setmana em llance a fer alguns a ritme de mitja marató, altres a ritme de marató, rodatges i un llarg de 28K pel parc fluvial del Túria i amb atenció i aplicació "estira-i-arronsa" que d'aquí no res ens plantem en la mitja de València com a test més important abans de la marató.
Aturar-se, mai! SOM-HI!



dimarts, 24 de setembre de 2013

El camí cap a la marató de València (VI)

Tota la llenya al foc!

En aquestos moments he iniciat la primera de huit setmanes de l'entrenament específic de la marató i em fan mal les cames en la seua totalitat, des de l'articulació del dit gros del peu fins el cap de fèmur als malucs.
Val a dir que valore les huit setmanes d'acondicionament i prèvies a l'inici de l'específic molt possitivament i la forma assolida me sembla l'adient per començar la càrrega que suposa entrenar més de 80K setmanals, però també cal dir que l'inici de curs s'ha complicat una mica i que no em trobe al màxim d'il·lusió per afrontar el risc que suposa preparar una prova com la marató.
Els tres del projecte sub3. A per totes!
[més fotos]
En qualsevol cas, el "festival" ha començat i és el moment de sumar quilómetres i d'aforntar la càrrega en positiu, cada passa donada, cada rodatge progressiu, cada tanda de sèries de 1000m., cada matí de dissabte a ritmes de marató, cada llarg de diumenge fan millorar el meu cos per afrontar la prova del proper 17 de novembre. Hi ha certa por però, que ronda pel meu cap cada dia abas de començar l'entrenament: estaré exigint-me massa? seran ritmes molt alts? serà millor deixar passar aquest entrenament? fallarà el cos a meitat d'entrenaments i em quedaré lluny de la marca somiada?
A aquestes incertituds cal afegir que qualsevol mal que apareix sembla que no l'he passat mai i ja no recorde com i quant de mal em feia cada múscul l'any passat ni molt menys l'anterior, però crec que no és el moment de plantejar-me si arribaré en tants minuts a la meta o en més o menys, és el moment de sumar quilómetres, sèries, quilómetres, sèries i més quilómetres, aquesta és l'aventura i la il·lusió és arribar a la prova preparat mental i físicament per donar-ho tot i signar una nova història de 42.197m. per gaudir, compartir i recordar.
El dubte i el desànim no són una opció és l'hora dels forn i cal afegir-hi tota la llenya, SOM-HI!

Cursa de Sant Marcel·lí i prova de VMA

De les dues setmanes últimes de l'entrenament previ destacar la prova a Sant Marcel·lí del circuit de curses de la ciutat de València. Era una cursa de 6K amb dues bones pujades en el quilómetre 3. Com que em trobava una mica axafat psicològicament vaig eixir a ritme de sèries llargues un poc pujat 3'50"/K els dos primers quilómetres i vaig baixar a un poc més de 4'/K en els quilòmetres centrals, el últim 1000m. vaig 'arrear' i va eixir en 3'30" i em va permetre fer una mitjana de 3'50"/K final i assolir el lloc 12é a la classificació general de la muea categoria per edat.
Amb els Blue Line, al final de la prova de VMA.
La segona setmana (quarta de l'entrenament específic) em va oferir l'oportunit de realitzar la prova de VMA amb els companys i companyes del Blue Line. Aquesta prova consisteix a córrer 2000m. a la màxima velocitat possible i el seu resultat, 6'53" en el meu cas, permet fer una projecció de quin és el temps esperat per a un 10K, una mitja i una marató. D'acord amb aquest temps es calculen també els ritmes d'entrenament.
No és el resultat que apunte a millorar la marca de l'any passat a la marató, però n'estic segur que es tracta sols d'una orientació i que l'any passat a hores d'ara estava en prou pitjors condicions i el treball constant i el suport de companyes i companys als entrenaments feren possible baixar de les 3 hores. Amb la llopada, com diu Alex Aparicio, s'hi pot i tenim 56 dies per davant per escriure una nova gesta als nostres historials correquilòmetres.
Amb els companys del RUN+ després de la volteta per les rodanes.
[més fotos]
El resum quilomètric de les dues setmanes suma 55K en la tercera i 42K en la quarta (amb un rodatge suau per muntanya a les Rodanes amb companys del RUN+). En total, 247K en quatre setmanes, a 62K per setmana.

diumenge, 22 de setembre de 2013

Girant fulls (II): "Guerra Mundial Z" de Max Brooks

Motius pels quals recomane llegir aquesta història oral de la guerra zombi:

1.- Perquè m'ho he passat molt be girant els fulls d'aquest llibre - sí, l'he llegit en paper! - i estem vivint moments per recomanar experiències agradables.
2.- Per la seua estructura en forma d'entrevistes breus a personatges que van viure l'experiència de la guerra mundial Z, com als bons documentals.
3.- Per la visió del nihilisme zombi front a l'existencialisme humà.
4.- Per la victòria final, no èpica però sí ben esbossada de l'estratègia humana. En definitiva, la victòria de la planificació improvisada front als moviments sense planificar. Els zombis et mengen el cervell, però no incorporen la teua ment. Sembla que es queden amb el hardware, però no poden amb el software.
5.- Per la fugaç, però força interessant, aparició dels "quislings", els humans que creuen ser zombis.
6.- Perquè intenta racionalitzar els punts forts i febles de l'horda zombi, tot i que de vegades els deixe sense resposta (com els bons documentals?), com ara per què els zombis reviuen després d'una temporada sota el gel.
7.- Perquè descriu esquemàticament les diferents reaccions que cada Estat planteja front a l'amenaça Z, com als viatges d'Astèrix, però amb elaboració de plans militars.
8.- Perquè és el relat d'una guerra que es va guanyar i tothom estem una mica farts de perdre'n.
9.- Perquè és uan bona excusa per anar a veure la pel·lícula i a Brad Pitt destrossar zombis descontroladament.
10.- Perquè és una bona excusa per tornar a veure un altre plantejament de l'imaginari zombi, la romàntica "I Walked With a Zombi" de Jacques Torneur o la serie 'indie' de Cabanyal Z.

divendres, 13 de setembre de 2013

El camí cap a la Marató de València (V)

Medalla de xocolata a la II Volta a Péu a Tavernes Blanques a benefici d'AVAPACE

D'aquesta primera setmana de l'entrenament previ, i quinta d'aquest camí cap a la marató, destaque dos moments: l'entrenament de dilluns posterior a la travessia muntanyera de Simat i la cursa de dissabte de Tavernes Blanques a Benefici d'AVAPACE on vaig quedar classificat en 17é lloc de 447 participants (pecentil del 3'8) i 4t Veterà B (vet a aquí la medalla de xocolata, je) de 103 corredors d'aquesta categoria.
Relaxing massatge després de la cursa de Tavernes Blanques
L'entrenament de dilluns fou pactat amb mi mateix ja que vaig eixir de casa amb la idea de substiuir les sèries de 8x400m. + 3K a ritme lent + 8x400m. per un rodatge i recuperar-me de la palliseta dels 23K de muntanya del dia anterior. Finalment, em vaig anar animant mentre feia els 5K de calentament i vaig fer dues tandes de 5x400 unides per 3K fets una mica "pujadets", a 4'40" el quilómetre. Pot ser em va ajudar la pluja que caia i que em va deixar com a únic practicant d'entrenament de sèries al llit del riu.
Al pas pel quilòmetre 4, aproximadament [més fotos]
La cursa de dissabte era a benefici de l'Associació Valenciana d'Ajuda a la Paràlisi Cerebral - AVAPACE - i, en aquest cas, ajudar a una bona causa i les bones sensacions es van unir en tot el recorregut. L'objectiu era córrer a una mitjana de 3'55"/K i l'estratègia pensada eixir a 3.55 els dos primers, augmentar a 3.50 els dos següents i a partir d'ahi avaluar i decidir. El fet és que vaig eixir llançat i els dos primers van caure a 3.46. En eixe tram se'm va juntar Toni Díez, vam recórrer els dos següents a 3.47 i em va fer la impressió que em deixaria enrere. Els tres últims quilómetres, però, em vaig veure amb forces per apretar i Toni es va quedar enrera. Amb els ànims de la gent i dels xiquets que contaven corredors i cantanven "trenta-u! (al quilómetre 2)", vint-i-dos! (al qulómetre 4)", dihuit! (al qulómetre 6) vaig progressar per arribar a la fi en 25'53" amb una mitjana de  3'46"/K (d'acord amb el meu rellotge que marcava menys de 7K) i de 3'42" d'acord amb el temps i distàncies oficials. 
L'homenatge aquest cop ha estat el massatge a la fi de la cursa i el soparet amb amigues i amics.
Una setmana d'inici del periode previ, per tant, força possitiva, amb 68K totals i no em queixe de la punta de velocitat.

Pujant i baixant per les costeretes de La Marina (Elx)

La segona setmana d'entrenament previ ha coincidit amb la setmana de vacances que la meua companya i jo ens vam agafar per iniciar el curs, així que bona part dels entrenaments han estat pegant-li voltes a la urbanització "La Marina" que era on estavem allotjats, amb bones costeres i pocs corredors pels camins.
La urbanització de La Marina vista des de Guardamar

L'entrenament de dissabte el vaig fer pel bosquet de pins que fixa les dunes de la platja de Guardamar del Segura i va consistir en dues tandes de 3000m. en 11'57" i 11'50" respectivament, després dels preceptius 6K d'escalfament. No vaig poder afrontar la tercera tanda que tenia marcada al pla previst; crec que principalment per dues causes, d'una banda l'orografia del bosc que tenia perfil 'trencacames' i per l'acumulació de quilómetres amb desnivell que portava de la urbanització.
El bosc de voramar de Guardamar del Segura [més fotos]
El llarg de 20K el vaig fer ja al Cap i Casal pel familiar vell llit del riu Túria i tant la mitjana, 4'54"/K, com les pulsacions, 153bpm, no donen testimoni de la sensació de cansament que portava sobre mi i que em feu descobrir molèsties fins eixe moment desconegudes, com ara alguna costura del pantaló oel pes d'algun rinxolet del cabell que caia sobre l'orella.
A la fi, 81K en aquesta sisena setmana de camí cap a la marató, amb una mitjana de 74K setmanals per a l'acondicionament previ, fins ara.