dimarts, 24 de setembre de 2013

El camí cap a la marató de València (VI)

Tota la llenya al foc!

En aquestos moments he iniciat la primera de huit setmanes de l'entrenament específic de la marató i em fan mal les cames en la seua totalitat, des de l'articulació del dit gros del peu fins el cap de fèmur als malucs.
Val a dir que valore les huit setmanes d'acondicionament i prèvies a l'inici de l'específic molt possitivament i la forma assolida me sembla l'adient per començar la càrrega que suposa entrenar més de 80K setmanals, però també cal dir que l'inici de curs s'ha complicat una mica i que no em trobe al màxim d'il·lusió per afrontar el risc que suposa preparar una prova com la marató.
Els tres del projecte sub3. A per totes!
[més fotos]
En qualsevol cas, el "festival" ha començat i és el moment de sumar quilómetres i d'aforntar la càrrega en positiu, cada passa donada, cada rodatge progressiu, cada tanda de sèries de 1000m., cada matí de dissabte a ritmes de marató, cada llarg de diumenge fan millorar el meu cos per afrontar la prova del proper 17 de novembre. Hi ha certa por però, que ronda pel meu cap cada dia abas de començar l'entrenament: estaré exigint-me massa? seran ritmes molt alts? serà millor deixar passar aquest entrenament? fallarà el cos a meitat d'entrenaments i em quedaré lluny de la marca somiada?
A aquestes incertituds cal afegir que qualsevol mal que apareix sembla que no l'he passat mai i ja no recorde com i quant de mal em feia cada múscul l'any passat ni molt menys l'anterior, però crec que no és el moment de plantejar-me si arribaré en tants minuts a la meta o en més o menys, és el moment de sumar quilómetres, sèries, quilómetres, sèries i més quilómetres, aquesta és l'aventura i la il·lusió és arribar a la prova preparat mental i físicament per donar-ho tot i signar una nova història de 42.197m. per gaudir, compartir i recordar.
El dubte i el desànim no són una opció és l'hora dels forn i cal afegir-hi tota la llenya, SOM-HI!

Cursa de Sant Marcel·lí i prova de VMA

De les dues setmanes últimes de l'entrenament previ destacar la prova a Sant Marcel·lí del circuit de curses de la ciutat de València. Era una cursa de 6K amb dues bones pujades en el quilómetre 3. Com que em trobava una mica axafat psicològicament vaig eixir a ritme de sèries llargues un poc pujat 3'50"/K els dos primers quilómetres i vaig baixar a un poc més de 4'/K en els quilòmetres centrals, el últim 1000m. vaig 'arrear' i va eixir en 3'30" i em va permetre fer una mitjana de 3'50"/K final i assolir el lloc 12é a la classificació general de la muea categoria per edat.
Amb els Blue Line, al final de la prova de VMA.
La segona setmana (quarta de l'entrenament específic) em va oferir l'oportunit de realitzar la prova de VMA amb els companys i companyes del Blue Line. Aquesta prova consisteix a córrer 2000m. a la màxima velocitat possible i el seu resultat, 6'53" en el meu cas, permet fer una projecció de quin és el temps esperat per a un 10K, una mitja i una marató. D'acord amb aquest temps es calculen també els ritmes d'entrenament.
No és el resultat que apunte a millorar la marca de l'any passat a la marató, però n'estic segur que es tracta sols d'una orientació i que l'any passat a hores d'ara estava en prou pitjors condicions i el treball constant i el suport de companyes i companys als entrenaments feren possible baixar de les 3 hores. Amb la llopada, com diu Alex Aparicio, s'hi pot i tenim 56 dies per davant per escriure una nova gesta als nostres historials correquilòmetres.
Amb els companys del RUN+ després de la volteta per les rodanes.
[més fotos]
El resum quilomètric de les dues setmanes suma 55K en la tercera i 42K en la quarta (amb un rodatge suau per muntanya a les Rodanes amb companys del RUN+). En total, 247K en quatre setmanes, a 62K per setmana.

diumenge, 22 de setembre de 2013

Girant fulls (II): "Guerra Mundial Z" de Max Brooks

Motius pels quals recomane llegir aquesta història oral de la guerra zombi:

1.- Perquè m'ho he passat molt be girant els fulls d'aquest llibre - sí, l'he llegit en paper! - i estem vivint moments per recomanar experiències agradables.
2.- Per la seua estructura en forma d'entrevistes breus a personatges que van viure l'experiència de la guerra mundial Z, com als bons documentals.
3.- Per la visió del nihilisme zombi front a l'existencialisme humà.
4.- Per la victòria final, no èpica però sí ben esbossada de l'estratègia humana. En definitiva, la victòria de la planificació improvisada front als moviments sense planificar. Els zombis et mengen el cervell, però no incorporen la teua ment. Sembla que es queden amb el hardware, però no poden amb el software.
5.- Per la fugaç, però força interessant, aparició dels "quislings", els humans que creuen ser zombis.
6.- Perquè intenta racionalitzar els punts forts i febles de l'horda zombi, tot i que de vegades els deixe sense resposta (com els bons documentals?), com ara per què els zombis reviuen després d'una temporada sota el gel.
7.- Perquè descriu esquemàticament les diferents reaccions que cada Estat planteja front a l'amenaça Z, com als viatges d'Astèrix, però amb elaboració de plans militars.
8.- Perquè és el relat d'una guerra que es va guanyar i tothom estem una mica farts de perdre'n.
9.- Perquè és uan bona excusa per anar a veure la pel·lícula i a Brad Pitt destrossar zombis descontroladament.
10.- Perquè és una bona excusa per tornar a veure un altre plantejament de l'imaginari zombi, la romàntica "I Walked With a Zombi" de Jacques Torneur o la serie 'indie' de Cabanyal Z.

divendres, 13 de setembre de 2013

El camí cap a la Marató de València (V)

Medalla de xocolata a la II Volta a Péu a Tavernes Blanques a benefici d'AVAPACE

D'aquesta primera setmana de l'entrenament previ, i quinta d'aquest camí cap a la marató, destaque dos moments: l'entrenament de dilluns posterior a la travessia muntanyera de Simat i la cursa de dissabte de Tavernes Blanques a Benefici d'AVAPACE on vaig quedar classificat en 17é lloc de 447 participants (pecentil del 3'8) i 4t Veterà B (vet a aquí la medalla de xocolata, je) de 103 corredors d'aquesta categoria.
Relaxing massatge després de la cursa de Tavernes Blanques
L'entrenament de dilluns fou pactat amb mi mateix ja que vaig eixir de casa amb la idea de substiuir les sèries de 8x400m. + 3K a ritme lent + 8x400m. per un rodatge i recuperar-me de la palliseta dels 23K de muntanya del dia anterior. Finalment, em vaig anar animant mentre feia els 5K de calentament i vaig fer dues tandes de 5x400 unides per 3K fets una mica "pujadets", a 4'40" el quilómetre. Pot ser em va ajudar la pluja que caia i que em va deixar com a únic practicant d'entrenament de sèries al llit del riu.
Al pas pel quilòmetre 4, aproximadament [més fotos]
La cursa de dissabte era a benefici de l'Associació Valenciana d'Ajuda a la Paràlisi Cerebral - AVAPACE - i, en aquest cas, ajudar a una bona causa i les bones sensacions es van unir en tot el recorregut. L'objectiu era córrer a una mitjana de 3'55"/K i l'estratègia pensada eixir a 3.55 els dos primers, augmentar a 3.50 els dos següents i a partir d'ahi avaluar i decidir. El fet és que vaig eixir llançat i els dos primers van caure a 3.46. En eixe tram se'm va juntar Toni Díez, vam recórrer els dos següents a 3.47 i em va fer la impressió que em deixaria enrere. Els tres últims quilómetres, però, em vaig veure amb forces per apretar i Toni es va quedar enrera. Amb els ànims de la gent i dels xiquets que contaven corredors i cantanven "trenta-u! (al quilómetre 2)", vint-i-dos! (al qulómetre 4)", dihuit! (al qulómetre 6) vaig progressar per arribar a la fi en 25'53" amb una mitjana de  3'46"/K (d'acord amb el meu rellotge que marcava menys de 7K) i de 3'42" d'acord amb el temps i distàncies oficials. 
L'homenatge aquest cop ha estat el massatge a la fi de la cursa i el soparet amb amigues i amics.
Una setmana d'inici del periode previ, per tant, força possitiva, amb 68K totals i no em queixe de la punta de velocitat.

Pujant i baixant per les costeretes de La Marina (Elx)

La segona setmana d'entrenament previ ha coincidit amb la setmana de vacances que la meua companya i jo ens vam agafar per iniciar el curs, així que bona part dels entrenaments han estat pegant-li voltes a la urbanització "La Marina" que era on estavem allotjats, amb bones costeres i pocs corredors pels camins.
La urbanització de La Marina vista des de Guardamar

L'entrenament de dissabte el vaig fer pel bosquet de pins que fixa les dunes de la platja de Guardamar del Segura i va consistir en dues tandes de 3000m. en 11'57" i 11'50" respectivament, després dels preceptius 6K d'escalfament. No vaig poder afrontar la tercera tanda que tenia marcada al pla previst; crec que principalment per dues causes, d'una banda l'orografia del bosc que tenia perfil 'trencacames' i per l'acumulació de quilómetres amb desnivell que portava de la urbanització.
El bosc de voramar de Guardamar del Segura [més fotos]
El llarg de 20K el vaig fer ja al Cap i Casal pel familiar vell llit del riu Túria i tant la mitjana, 4'54"/K, com les pulsacions, 153bpm, no donen testimoni de la sensació de cansament que portava sobre mi i que em feu descobrir molèsties fins eixe moment desconegudes, com ara alguna costura del pantaló oel pes d'algun rinxolet del cabell que caia sobre l'orella.
A la fi, 81K en aquesta sisena setmana de camí cap a la marató, amb una mitjana de 74K setmanals per a l'acondicionament previ, fins ara.