divendres, 25 d’octubre de 2013

El camí cap a la marató de València (VIII)

Ja en tenim mitja, ara a per la sencera!

Les dues setmanes anteriors a la mitja marató de València han suposat un augment de la càrrega dels entrenaments força significativa, amb un llarg de 28 quilòmetres, un entrenament de 8 quilòmetres a ritme "tempo run" - com diu el company Alejandro Aparicio, al qual debem aquest pla a més de l'esperit que acompanya els entrenaments - és a dir a 4'/K i una setmana, l'anterior a la mitja marató, amb 90K totals acumulats en les cames fetes figa (#CamesFF, per als qui seguiu el tuiter).
els 3sub3 +1 abans de començar la prova
[més fotos]
A la mitja prèvia a la marató sempre cal ser generós amb l'esforç, però també anar control·lant per no entregar-se massa, que la setmana següent és la de major càrrega de tot l'entrenament de Marató. El temps que s'haviem exigit per a aquest test, Salva Ródenas, Toni Díez i jo mateix - els 3sub3 - era de 1h26'30" i no arribar ens suposava haver de replantejar-nos l'entrenament i l'aposta per a la marató; passar-se d'exigència també suposava no poder acabar aquesta setmana de 95K i força intensitat, així que el repte de la jornada era interessant.
The Quantum and Non-Linear Half-Marathon Project
[samarreta aconseguida amb el suport de Julio Mas i Ricardo Polineo]
El resultat final fou molt satisfactori, amb una marca de 1h25'42" que és la millor marca personal que tinc en mitja marató i que supera en més d'un minut l'aconseguida en Benicàssim el febrer passat, a una mitjana de 4'4"/K i, d'acord amb el meu GPS a 3'58"/K ja que, en realitat, vaig fer 21.600m.
Un bon resultat que no va suposar esgotar els recursos ja que l'últim quilòmetre el vam fer en clara progressió i aquesta setmana ja portem més del 30% de la càrrega i les #CamesFF van aguantant.
La carrera la vam plantejar com una cursa d'entrenament amb relleus de 3K per a cadascun del grup, amb la col·laboració de Xavi Escribano que va tirar de nosaltres amb generositat i constància del quilómetre 3 al 6 però que després va defallir en el seu intent. Els relleus van anar fenomenal i el resultat final així ho avala.
El grup, magnífic, dels Blue Line
Mencions especials per a la grup dels Blue Line que vam superar els 100 corredors inscrits i van arribar a 104 finishers i també al grupet d'investigació d'Òptica Quàntica i No Lineal de la Universitat de València amb els quals vaig compartir colors de samarreta amb el "Quantum and Non-Linear Half-Marathon Project" que vàrem lluir en aquesta mitja.
[al pas del 10K]
[aquí el vídeo de l'arribada, amb salutació en 1h26'20"]

El resum quilomètric per aquestes setmanes tercera i quarta de l'entrenament específic dóna 90K per a la primera i 68K per a la segona i les sensacions recollides indiquen que la feina ben feta té la seua recompensa i que, malgrat els entrebancs, amb l'esforç constant i estricte d'aquestes quatre setmanes vinents, però sobretot de les dos properes, podrem intentar amb garanties d'obtindre un bon resultat la 33ena edició de la Marató de València.
SOM-HI!

dijous, 10 d’octubre de 2013

El camí cap a la marató de València (VII)

Estira-i-arronsa

En eixes estem, acabades les dues primeres setmanes de les huit que té el pla específic i amb la sensació que la principal preocupació per a portar a bon terme els entrenaments maratonians és "estirar" el màxim possible l'exigència, però també "arronsar" la intensitat exigida al cos per no caure ni en el sobreentrenament ni en les lesions.
Serà com serà que venen les lesions, però és difícil llevar-se del cap la idea de què en part, o en la totalitat, la seua causa és la mala gestió de l'esforç, o si més no, i en positiu, ens preguntem què podem canviar perquè no ens torne a passar i puguem continuar millorant.
La presència dels Blue Line a la IV volta a Peu de les Falles, com sempre, ben notable.
[més fotos]
En el meu cas, i en les dues maratons que he fet a València, lesions de poca importància en la preparació o en els mesos posteriors em fan tindre una especial precaució, també l'edat clar, a l'hora d'assumir tota la càrrega d'entrenament. I concretant a aquesta temporada els dolors persistents al quàdriceps de la cama esquerra m'han fet passar una mica de por i he optat per canviar alguns entrenaments, com ara un de 10 tandes de 1000m. per un rodatge de 15K suau. Amb algun altre canvi i els massatges poderosos d'Alex Campos (RUN+; masajesport) sembla que he tornat a la normalitat i ja no he de témer una fallida de la cama en aixecar-me del sofà.

Entrant en més detall, a destacar d'aquestes dues setmanes primeres és que les tandes de ritme marató - 4'5"/K al meu Garmin - no estan suposant cap esforç extrem, i han estat de 3 i de 4 quilòmetres amb descansos de 2 minuts escasos. Les tandes de 1000m. per altra banda, les estem superant amb prou de satisfacció, els 3sub3 que s'hem conjurat per auqesta aventura, ronden entre 3'45" i 3'32", sempre en progressió i totes fetes en pista d'atletisme. Ai! em sembla que el meu cos ja no acceptarà fàcilment tornar a fer els eslàloms al llit del riu entre forats, escasa il·luminació i un mar de runners per fer 1000m. en eixos temps.

Pel que fa llargs, s'hem xacat dos, un de 24K cap a la Malva-rosa i un altre de 18K (a 4'56"/K) més 6K a la Volta de les Falles del Circuit de la ciutat de València (a 3'45"/K).
Els quilòmetres totals sumen 80K cada setmana i, com que les tecles ja no grinyolen tant com al principi, aquesta setmana em llance a fer alguns a ritme de mitja marató, altres a ritme de marató, rodatges i un llarg de 28K pel parc fluvial del Túria i amb atenció i aplicació "estira-i-arronsa" que d'aquí no res ens plantem en la mitja de València com a test més important abans de la marató.
Aturar-se, mai! SOM-HI!