dissabte, 28 de desembre de 2013

Balanç de les correries de 2013

Corrent pels carrers del Cap i Casal

Aquest any m'he xacat totes les curses del circuit de la ciutat de València, les 10, i el resultat ha estat, com ha passat en la pràctica totalitat de les competicions afrontades aquest any, que he millorat i de llarg els meus millors registres passats.

Les possicions en la meua categoria han anat des de la 32 fins a la 15 i en la general, per temps real, des de la 313 fins  a la 158 (a solament 8 places del dorsal preferent A). En la classificació general he quedat entre els setze primers de la meua categoria.
Les marques també han estat força satisfactòries, amb la cursa més lenta a 3'53"/K i la més ràpida a 3'42"/K per dos cops.
Gràfic sobre la rapidesa a les curses del circuit de la ciutat de València.
A sobre de cada cursa la mitjana i la longitud de cada barra és proporcional a un coeficient que multiplica longitud recorreguda i rapidesa [fòrmula: (4min.-temps mitjana) x Kilòmetres recorreguts].
La cursa més ràpida sens dubte, la darrera a Mestalla, de 7'2K de longitud
En definitiva, un circuit que he recorregut subsidiàriament, adaptat a les característiques dels entrenaments per a altres competicions, però que m'ha aportat força satisfaccions i la curs més ràpida recorreguda en la meua vida deportiva: 7'2K en 26'41".

Curses llargues: MMP en 10K, 15K, mitja marató i marató
al Gran Fons de Set Aigues

10K en València, 13 gener: 39'26" @3'57" amb gran petada al K6 incluida.
Mitja Benicàssim, 17 febrer: 1h26'45" @4'7" amb una orografia complicada i molt cara amunt els quilómetres finals.
15K de Massamagrell,  11 maig: 1h1'28" @4'6" un 15 molt dur, en entorn poligonero i trencacames però resolt amb solvència
Mitja València, 20 octubre: 1h25'42" @4'4" en plena preparació de la marató i a ritme sostenible.
Marató València, 17 novembre: 2h54'00" @4'7" a ritme constant, una carrera que vaig disfrutar metre a metre i sostenint el mateix ritme que havia fet la mitja del mes de feber.
A la Mitja de València, amb Salva i Toni, copartíceps dels èxits a la mitja i a la marató

Un any ple de millors marques personals i un munt de quilómetres en molt bona companyia

Aquestes marques han estat possibles per la constància als entrenaments, perquè el cos ha aguantat i per la possiblitat d'entrenar amb bons plans i amb un bons companys i companyes que fan assolibles moltes pallises que d'altra forma no haurien estat assumibles.
El meu club de referència i del qual forme part és el Blue Line de València, però també he recorregut trams amb la Colla de Córrer el Parotet, alguns companys del Run+, la colla de córrer La Petxina i altres que han compartir un bon grapat de quilómetres: entrenaments a Les rodanes, volta a l'Albufera, Chulilla, el Trail de Bicorp (amb nyespla incluida), el Gran fons de 7aigües, etc.
Els Blue Line a la Mitja de València

No són correries, però també ha estat l'any en què he fet la meua primera travessia en aigues obertes: 2400m. del Perelló a Les Palmeretes quedant en antepenúltim lloc de la categoria masculina però amb l'objectiu aconseguit. En aquest cas també, acompanyat per un gran grup d'entrenament de la piscina de la UPV.

En definitiva, no puc dir que tinga un cos portentós, però sí que la constància en el esforç m'estan permetent encara un any més, anar més lluny, mes ràpid i més fort.
Tanque aquest article i any de correries agraint-vos a totes i tots els que heu compartit quilòmetres amb mi el 2013 per fer possible aquestos èxits, satisfaccions i sobre tot bons moments.
El 2013 ha acabat i som-hi a pel 2014.
Dues de les aficions que més estime: córrer i fer fotografies:
fot de la volta a pèu a l'Albufera amb la Colla de córrer El Parotet


dilluns, 23 de desembre de 2013

Més poesia, vida, felicitat, regals i berenars per al 2014



LA VIDA CONTADA A UN NEN DEL VEÏNAT

I llavors, Déu li va donar
la Vida a l'home,
i era tan bella i delicada
que l'home no sabia
què fer amb ella
i sols era feliç dormint.
Al dematí, però,
tornava la congoixa
i li venia aquell
desig enorme de plorar,
i duia als seus braços la Vida
com qui duu un nen de bolquers,
com qui duu un setrill de nitroglicerina...
De vegades la duia com si fos un regal
i volia amostrar-la,
però tots en tenien i no li feien cas,
i callava, tristíssim...

¿ja t'has menjat el berenar?

V. A. Estellés

dilluns, 2 de desembre de 2013

The Fisherman's Blues Revisited in València

Comentaris sobre el concert dels Nois de l'Aigua a València
Vull aprofitar aquesta nova entrada al bloc per compartir amb vosaltres alguns vídeos, algunes fotos i alguns comentaris relatius al concert ofert pels Waterboys al Palau de Congressos de la ciutat de València i organitzat per "tranquilo música" (una promotora musical a tindre ben vigilada perquè la suea agenda de propostes és ben interessant).
El concert fou, en primer lloc, per a mi una forma de tancar un cercle que es va obrir ja fa més de 20 anys quan The Waterboys venien a la ciutat i van suspendre el concert a causa de la seua separació. Així que aquest mes de novembre de 2013 com a concert de cel·lebració de la meua 4a marató, de l'aniversari de la mueua companya i com a culminació d'un altre cicle vital he pogut gaudir en directe d'aquest sò barreja de folk i rock que ja forma part de la meua memòria musical.
El perfil del concert no responia a la meua experiència del grup, quan ballàvem la seua música a les pistes de les discoteques o pubs sinó que es tractava d'una audició dels temes del disc "Fisherman's Blues" d'altres dels Waterboys i d'altres que a Mike Scott li va vindre de gust interpretar i que responien més aviat als trets del Blues que als del folk irlandés. Aquest perfil de concert per a escoltar assegut no semblava del gust de tot el públic que va obligar els encarregars de la sala a aplicar-se per possibilitar l'audició tranquil·la dels temes (minimitzant els danys dels qui arribaven tard, dels qui feien fotos amb flaix, dels qui no paraven de parlar i dels que miraven de posar-se dempeus cada dos per tres). La tasca de reducció dels inconvenients es va saldar prou a favor de l'audició del concert i aquestes disrupcions van quedar en anècdota,
La reinterpretació dels temes em va agradar moltíssim, les incursions al blues, no tant. Boníssima l'entrada de Mike Scott cantant ell sól amb la guitarra "Strange Boat" i molt bones les interpretacions de "When Will We Be Married", "This Is The Sea", "We Will Not Be Lovers" i la cloenda del concert "The Fisherman's Blues" amb la participació del públic. No em va agradar tant el bis "The Whole of the Moon", però sí la introducció al bis, mentre entraven els musics a l'escenari amb el violí.
En resum, un concert deliciòs amb Mike Scott revisitant els temes al seu antuvi i oferint versions dignes d'una actuació especial.

Vídeos
Aquí teniu alguns fragments del concert que vaig gravar amb la meua Canon G10 i també algunes fotografies. Als vídeos hi ha tres temes dels quals no sé el títol així que si alguna persona s'anima a dir-me el títol, li estaré ben agraït.