dissabte, 18 de gener de 2014

Un 10K magnífic recorregut en menys de 38 minuts

Els beneficis de córrer una marató i, després, saber descansar

Ha estat un començament de 2014 ben satisfactori pel que fa a la consecució de reptes personals. No "petar" en el quilómetre 6 o 7, com m'havia passat les dues edicions anteriors i baixar en dos minuts el meu millor registre és, clarament, una molt bona manera de comprovar que les festes de nadal no han tingut efectes massa negatius en el meu rendiment com a corredor i també l'efecte possitiu de donar-li prioritat al descans front a la càrrega en els dos mesos posteriors a la marató.
Un recorregut excel·lent per fer volar les #CamesFF
El 2012 fou l'any que vaig aconseguir baixar de 3h en una marató i amb tan bon estat de forma que, després de tres setmanes de regeneració, vaig començar a entrenar el 10K de gener amb cinc dies d'entrenament setmanals i un  bon grapat de sèries de 1000m. amb el resultat de comprovar 10 dies abans de la prova ja no podia soportar el ritme d'entrenament. El dia de la prova es feu evident l'errada i el pas pel Pont de l'Assut d'Or fou la fi de les bones sensacions.
Aquest cop, les coses han anat ben diferent i sols he mantingut 4 dies d'entrenament setmanals, a més de, en casos de notar molèsties per sobrecàrrega, substituir qualsevol entrenament d'intensitat per rodatges a ritmes suaus i fer algun llarg a ritmes una mica més ràpid de l'habitual.
El resultat ha demostrat l'encert del canvi d'estratègia i les sèries han "entrat" als ritmes previstos o un poc més alts i a la cursa un ritme constant i en progressió amb un últim 1000m. molt bo.

Començament d'any amb MMP: 10K en 37'28"

Aquesta bona preparació s'ha vist recompensada amb una cursa en la què no solament no he hagut de baixar el ritme a partir del quilómetre 6, sinò que vaig fer la segona meitat prou més ràpida que la primera. El primer cinc mil va caure en 19'07" i el segon en 18'21" a més d'un últim quilómetre en 3'34". Trobe que açò també fa evidents els beneficis de canviar el moment d'afrontar eixa pujada de l'Assut de l'Or i posar-la a l'inici de la cursa quan encara no anava al 100% del ritme cardiac.

El debat sobre l'homologació de la cursa 

La impresió de què el recorregut no era homologat comença ben aviat, al notar els primers quilómetres que la mitjana del GPS coincidia pràcticament amb el que donava el pas pels quilómetres (veure la diferència a l'article d'aquest bloc "el ritme de les curses") i vaig pensar, sincerament, que Alex Aparicio i tot l'equip d'organització havien decidit fer un 10K ben ajustat per regalar-nos un recorregut fantàstic i una marca no homologada i per tant sense l'excés real de metres que apareix quan en una curs es garanteix que qualsevol corredor "al menys" farà 10K (a la mitja de València maig mesurar 500m. de més).
En passar el 5K es confirmava aquesta igualtat entre distància mesurada pel GPS i marcada per l'organització i en travessar la línia de meta el meu rellotge assenyalava 9960m. recorreguts.

Ahí, en passar la línia d'arribada, ja hi vaig sentir comentar que la cursa era curta i recorde haver comentat "el 10K sempre està homologat". La realitat era ben diferent, com afirmava el comunicat de l'organització i també es comentava al bloc "foro de atletismo" on a més s'explicava en detall els entrebancs i jugarretes fetes per la Federació mentre es gestionava eixa petició d'homologació.
Aquesta no-homologació no disminueix el molt bon balanç que faig de la participació en el 10K del Cap i Casal d'aquest any: canvis possitius en el recorregut, eixidi a tot l'ample de l'Albereda, cronometratge al quilómetre 5, zona de carpes dels equips, molt bona atenció per part de l'organització i, a més a més, millor marca personal que millora en dos minuts la millor marca anterior.
D'esquerra a dreta: Àlex Aparicio, jo mateix, Salva Ródenas. Xavi Escribano i Sergio Fernández. Repòquer Blue amb l'ànima del 10K.
[més fotos del 10K]
Però, personalment, preferisc que l'any vinent la cursa siga homologada i la marca aconseguida no porte l'etiqueta de NH darrere; i, això sí que es mantinga o millora l'execel·lent nivell assolit per l'organització en aquesta edició i que ha mogut a milers de persones a calçar-se unes vambes i xacar-se 10 quilòmetes pels carrers de la capital del Túria tot just en acabar els excesos de les vacances de nadal.