dissabte, 1 d’agost de 2015

córrer, nadar, bicicletejar i... córrer (si pot ser)

5 mesos de rehabilitació, 15 dies de vacances i una nova etapa

Algunes vegades es guanya i d'altres vegades, s'aprén

El passat 1 de març vaig córrer la meua última cursa d'aquest any - mitja marató de muntanya a Gestalgar - i vaig anar al traumatòleg per diagnosticar d'on venia eixa molèstia en el genoll dret que punxava quan pujava escales o m'acatxava. El resultat fou esgarrifador: despreniment d'un tros del cartílag, bursitis per davant i per darrere del genoll i edema ossi. Això explicava també el perquè de les rampes i contractures patides en la marató del novembre anterior i la mitja de Santa Pola de gener.
Imatge de la cursa de Gestalgar, amb el genoll dret fet una "ensaimada"
La cura passava per deixar de fer qualsevol activitat física que implicara moure el genoll, tonificar progressivament i lenta els músculs de la cama dreta, que s'havien quedat en un no-res, i menjar àcid hialurònic.
Així aturat al 100% he estat fins el mes d'abril que vaig començar de nou a moure'm en bici i fins el 7 de juliol que vaig començar a camini-córrer fent trams iguals de caminar i córrer fins completar 1K trotant i gairebé dos caminant.
Pel camí he avançat en els entrenaments nadant i anant en bici.
Arribada de la Travessia Perelló-Palmeretes

Entrenament amb les amigues i amics de #TravessemTravessies

Gran representació de l'equip #TravessemTravessies abans de Perelló-Palmeretes
Tres travessies en les que he millorat la meua millor marca personal en aigües obertes i un munt d'entrenaments amb la colla #TravessemTravessies són el fruit d'haver-me dedicat un poc més a aquesta disciplina: 2'10"/100m. en els 2.400 de Perelló-Plameretes i 2'04"/100m. en els 2K del Port de València.
Una bici de segona mà de carretera i haver superat els 50K de rodatge són les fites aconseguides en aquesta modalitat. Val a dir, que en aquest tipus d'exercici també he d'anar amb cura i fer increments de càrrega molt progressius perquè la meua esquena puga assumir, sense grans dolors, la millora necessària per afrontar eixe esforç.
Pel que fa a córrer, ahir, darrer dia de juliol, vaig fer la primera tirada de 4K seguits per la vora del mar i vaig comprovar que reincorporar-se amb les #CamesFF a la marxa de 155 pulsacions o costa prou i que trigaré un poc en tornar a gaudir d'eixos rodatges relaxants de 40 o 50 min. a ritme bàsic.
La muea "nova" bici de carretera

la tirada en bici més llarga - de moment -.
Ara venen 15 dies de vacances amb la família i deixe els entrenaments de reincorporació totalment aparcats fins el proper 15 d'agost.
Per a finals de setembre em faré una nova ressonància magnètica i veurem com està responent el genoll a aquestos increments progressius. Saber quant de temps em constarà tornar a sentir la sensació d'entregar fins l'últim mil·ligram d'energia en una cursa de llarga distància o si seré capaç de debutar en un triatló el 2016 no està al meu abast ara mateix, però seran dues de les qüestions que em plantejaré l'últim trimestre de 2015.
Primer rodatge de prova

El rodatge de 4K a vora del mar

Així que, tal com diu la dita que encapçala aquest escrit, estic aprenent molt aquestos mesos i encara queda molt camí per recórrer i rendir-se no és una opció. SOM-HI!