dilluns, 11 d’abril de 2016

La mort a la Marató de Vies Verdes: unes quantes preguntes

(traducción al castellano más abajo)

Aquest diumenge han  perdut la vida dos corredors a la Marató de Vies Verdes
Fallecen dos corredores en el Maratón Vías Verdes de Navajas
Dos fallecidos y un hospitalizado en el maratón de Ojos Negros de Navajas
Recentment també havia perdut la vida un ciclista professional a causa d'una parada cardiaca:
Fallece el ciclista belga Dan Myngheer 

Aquestos fets provoquen, sens dubte, sentiments de temor en totes les persones que practiquem l'esport de forma freqüent i també de solidaritat amb els companys i companyes que compartien vivències esportives i personals amb els desafortunats atletes.
Crec que és també clar que moltes persones moren per fallada cardiaca diàriament i que és pràcticament impossible saber exactament quines causes han estat plantejades i afrontades o no per eixes persones. Però  també és cert que aquest fet em suscita unes quantes preguntes que m'agradaria que ens ajudaren a totes i tots a millorar la nostra relació amb l'esport de còrrer i de la resistència en general.

1) Quina és la causa mèdica de la mort d'aquestes dues persones i la seua relació amb la pràctica de la carrera de fons.
2) Dins de les associacions i clubs existeixen rutines i requisits suficients per conèixer els riscos personals que s'assumeixen en cada prova depenent de les condicions físiques de cadascú?
3) Existeixen indicadors del risc que puguen ser recomanats per les entitats esportives, ja siguen d'entrenament o convocants, per a que les persones participants puguen saber si es troben en situació de risc o estan en valors de seguretat: tensió cardiaca, pulsacions màximes assolibles, etc.?
4) Cal algun tipus de normativa i intervenció de l'administració pública per fer possibles aquestos tres plantejaments de forma generalitzada: estudi de les morts de persones en activitats esportives; rutines i recursos per a associacions esportives; publicació (i en el seu cas, exigència obligada) dels indicadors que es consideren bàsics per a la seguretat en una pràctica esportiva?
És molt possible que els mitjans de comunicació no arriben a respondre aquestes qüestions amb el detall i l'enfocament que ens permeta obtindre orientacions per a la nostra pròpia activitat personal. així que tant de bo aquesta publicació servisca per a que pugueu participar i aportar el que heu aprés durant la vostra trajectòria esportiva.

Acabe, per tant, convidant-vos a compartir les vostres respostes i a afegir les preguntes que considereu oportunes i interessants.

----------------------------------------


Este domingo han perdido la vida dos corredores en el Maratón de Vías Verdes:
Fallecen dos corredores en el Maratón Vías Verdes de Navajas
Dos fallecidos y un hospitalizado en el maratón de Ojos Negros de Navajas

Recientemente también había perdido la vida un ciclista profesional debido a una parada cardiaca:
Fallece el ciclista belga Dan Myngheer

Estos hechos provocan, sin duda, sentimientos de temor en todas las personas que practicamos el deporte de forma frecuente y también de solidaridad con los compañeros y compañeras que compartían vivencias deportivas y personales con los desafortunados atletas.

Creo que es también claro que muchas personas mueren por fallo cardiaca diariamente y que es prácticamente imposible saber exactamente qué causas han sido planteadas y afrontadas o no por esas personas. Pero también es cierto que este hecho me suscita unas cuántas preguntas que me gustaría que nos ayudaran a todas y todos a mejorar nuestra relación con el deporte de correr y de la resistencia en general.

1) Cuál es la causa médica de la muerte de estas dos personas y su relación con la práctica de la carrera de fondo.

2) Dentro de las asociaciones y clubes existen rutinas y requisitos suficientes para conocer los riesgos personales que se asumen en cada prueba dependiendo de las condiciones físicas de cada cual?

3) Existen indicadores del riesgo que puedan ser recomendados por las entidades deportivas, ya sean de entrenamiento o convocantes, para que las persones participantes puedan saber si se encuentran en situación de riesgo o están en valores de seguridad: tensión cardiaca, pulsaciones máximas alcanzables, etc.?

4) Hace falta algún tipo de normativa e intervención de la administración pública para hacer posibles estos tres planteamientos de forma generalizada: estudio de las muertes de personas en actividades deportivas; rutinas y recursos para asociaciones deportivas; publicación (y en su caso, exigencia obligada) de los indicadores que se consideran básicos para la seguridad en una práctica deportiva?

Es muy posible que los medios de comunicación no lleguen a responder estas cuestiones con el detalle y el enfoque que nos permitan obtener orientaciones para nuestra propia actividad personal. Así que ojalá esta publicación sirva para que podáis participar y aportar lo que habéis aprendido durante vuestra trayectoria deportiva.

Acabo, por tanto, invitándoos a compartir vuestras respuestas y a añadir las preguntas que consideráis oportunas e interesantes.

dilluns, 15 de febrer de 2016

Fer bici per a poder còrrer: la meua estrena en el duatló

Participació en el I Duatló de Massamagrell

La meua experiència en una prova de duatló ha estat ben satisfactòria i divertida. No em cap cap dubte: vull repetir.
Equipàs de REDOLAT TEAM
El lloc escollit ha estat Massamagrell, amb un recorregut per a la bicicleta molt semblant al del 15K de maig, del que tant aprecie les pujadetes i revoltes pel polígon. Un circuit que em resultava atractiu per eixes pujades que em feien pensar en no distanciar-me massa dels bons ciclistes rodadors, però amb molta temor per les nombroses corbes de 90º i una rotonda que calia rodejar íntegrament. El dia tampoc va acompanyar, amb un vent fort de ponent, dur per a còrrer, dur i perillòs per a al bici i molt perjudicial per a la meua alèrgia.
Els temps i mitjanes marcats pel meu GPS
Els trams eren: 5K a peu, 20K en bici, 2'5K a peu.
El handicap amb el que vaig eixir era les molèsties al genoll que es van reproduir després del 10K de gener (40'58") i per les què el metge em va recomanar còrrer més lent. Amb eixa filosofia vaig completar el primer tram a 4'09"/K (havia pensat anar més lent, però si el cos ho assumeix, em costa molt reduir més, eixa és la veritat).
La primera transició la vaig solventar en 1'37" i no va haver més problemes gràcies al recordatori del jutge i d'un company del REDOLAT TEAM que em van recordar de posar-me el cas abans d'iniciar cap maniobra de canvi de sabatilles.
El tram en bici, molt entretingut. Les corbes, força assumibles ja que al polígon son prou amples. La rotonda sí que obligava a ralentir molt la marxa pel que el vent amenaçava en tombar la màquina - i l'esportista que anava damunt també -. Els dos incidents a destacar: una passada de frenada en una corba on no estava clar quin carril calia agafar a l'eixir (i que tampoc ens van indicar massa be) i la barrerra humana que volia conduir-me cap el box quan encara em faltava una volta la circuit.
La segona transició, més entretinguda encara que la primera, corrent per la vorera amb la bici agafada amb la mà i les sabatilles amb cales. 2'18" aquesta vegada.
El tercer tram de còrrer va eixir amb mitjanes de 4'12"; 4'15" i 3'47"/K successivament. En aquesta ocasió no em calia pensar en no apretar, simplement costava molt aguantar eixe ritme.
L'eixida de la primera transició
A la fi, 1h16'04" i molt bones sensacions per a ser l'estrena en aquesta disciplina.
L'experiència ha estat possitiva, sens dubte, gràcies al suport i col·laboració de molts companys i companyes:
Jose Antonio Redolat per totes les seues orientacions i ajuda a la recuperació i entrenament.
Jonay per l'equipació i recomanacions.
Jesus, Salva, Ivan i Jose Joaquin pels consells d'ùltima hora.
L'equip de REDOLAT TRI per l'acompanyament abans i després de la cursa i per servir-me de referència en tot moment.
Classificació i temps oficials
A tota la gent que continua animant-me a entrenar i fins i tot es capaç d'entrenar amb mi en cada disciplina.
I enhorabona al club TRIDIMONIS per l'organització d'aquest primer duatló en el qual s'hem estrenat ells i jo molt satisfactòriament.
Gran ambient positiu al REDOLAT TRI